Diumenge 12 de maig de 2013. Avui es compleix el primer aniversari d'un
gol que va canviar la història del Santfeliuenc. El gol de Jairo al camp
de l'Ascó va fer un gir espectacular al desenllaç de la Primera
Catalana i va posar el Santfeliuenc en rumb directe a Tercera Divisió.
Mai no podrem oblidar aquell 12 de maig que tantes sensacions ens va
deixar i que vam culminar un mes més tard en una promoció contra el
Masnou que és propietat de la memòria esportiva de Sant Feliu. Per
celebrar una efemèrida tan volguda us deixem amb la crònica que vam
escriure encara en calent aquell 12 de maig. L'ascens a Tercera ja no
era una quimera sinó a l'abast. Un any després som entre els 23 millors
equips de tot el futbol català. I la propera temporada més i més i
sempre amb tu.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Minut 90, pilota sense un control clar a servei de Carles Tena que
recull Jairo, Jairo supera el defensa asconenc David Sánchez a qui li
guanya l'esquena i es planta davant el porter Figo; es fa un silenci
commovedor a la graderia. Jairo deixa anar la pilota de manera subtil.
Centèsimes de segon que es fan eternes, insondables. La pilota supera
Figo. És un somni, no, és un gol, un gol que desferma l'eufòria,
l'alegria incontenible, la passió de 107 anys i 5 mesos de vida. El
Santfe havia fet l'1 a 2 amb el temps més que superat. El Santfe havia
assaltat la fortalesa d'Ascó, sumava 63 punts i tornava a deprendre de
si mateix. Un segon que pot començar a girar la nostra història. El
Santfe és a tres partits del més gran dels seus somnis. El proper
dissabte Les Grases ha de bullir. Ara sí és l'hora del Santfe i de la
ciutat i de tothom. Les Grases el proper dissabte ha de rebentar.
És la història condensada d'una de les proeses més importants del nostre
Santfe. Si algú havia donat per mort aquest equip estava ben equivocat.
El futbol i la vida li ha donat una segona oportunitat a aquest Santfe
nostre que torna a tenir a les seves mans la Tercera Divisió. És una
història condemnada a tenir un final feliç.
El Santfeliuenc va sortir a la magnífica gespa natural del Municipal
asconenc de manera atrevida. Maldonado. Éric Pacheco i Josele van
començar a fer suar la rereguarda local a còpia d'un joc ràpid que no
resultava fàcil d'aturar. Al minut 12 un xut de Josele va ser el primer
avís. Dos minuts més tard arribaria la primera traca. Una centrada
precisa de Dani Maldonado, en una jugada iniciada per Gerard Rovira, va
trobar venint des de darrera la rematada convençuda i potent d'Éric
Pacheco per inaugurar el marcador. El Santfe havia colpejat per primer
cop i posava un escenari incòmode per als locals. El gol va esperonar
l'Ascó que va respondre amb dues clares ocasions a peus de Pijuan i al
cap de Gabernet que van obligar Carlos a demostrar que és el millor
porter de Primera Catalana. No va ser, però, el darrer ensurt del primer
acte. Al minut 38 una centrada de Jusi la va rematar Adrià de manera
inversemblant i la pilota va sortir de manera miraculosa un pèl creuada.
El Santfeliuenc va mirar de desempallegar-se del domini tarragoni i si
més no va arribar a la fi del primer acte amb un esperançador 0 a 1.
Quedaven 45 minuts de patiment, de passió, de glòria i d'èxtasi.
Després de la represa el Santfeliuenc es va fer fort a la línia de
contenció amb el quartet Tena, Joserra, Gerard Rovira i Dani Ortiz més
l'oxigencació per bandes dels solistes Alberto i Fabri. L'Ascó no
acabava d'imposar el set rodet piconadora i el Santfeliuenc es va
atrevir en un parell de contres ben conduïdes per Gabri. Al minut 58 un
llançament de falta executat per Édgar va picar al pal. Se'ns va glaçar
la sang. L'Ascó va anar incrementant el ritme i Isma Rojas va
conquetejar amb l'empat en una rematada franca que se'n va anar alta.
Josele va respondre amb una rematada potent que va rebutjat sota pals
Figo. El partit estava trencat i el Santfeliuenc va començar a notar el
cansament. I al minut 76 va arribar el que no volíem. En una de les
poques accions que l'Ascó va trencar el joc defensiu blanc-i-blau
Ermengol superava Carlos amb un llançament ras que feia embogir la
graderia asconenca. El Santfeliuenc va acusar el gol i l'Ascó es va
bolcar buscant el gol que li hagués donat l'ascens matemàtic a Tercera.
Van ser minuts de molt patiment. Gerard Rovira va abandonar el camp amb
molèsties al genoll. Però al minut 90 va aparèixer con un somni fet
realitat Jairo per fer-nos viure un moment epifànic. El gol del Santfe
trencava tots els esquemes i canviava el signe de la lliga. El
Santfeliuenc tornava a ser segon i es garantia la tercera plaça amb la
derrota del Martinenc contra el Cervera. L'àrbitre va afegir quatre
minuts i els locals van fregar l'empat en una doble rematada de Roca i
José Ramon. Però aquesta vegada sí Déu s'havia posat la samarreta
blanc-i-blava. L'històric Santfeliuenc acabava de viure una les seves
jornades més glorioses en 107 anys i mig de vida. El Santfe havia
assaltat la fortalesa d'Ascó.
FC Ascó: Figo, Gerard Roca, Egea (David Sánchez, 77'), Gabernet, Jusi, Sergi Grau (Raúl García, 46'), Edgar, Piju (José Ramón, 89'), Adrià, Isma Rojas (Gerard Roigé, 70') i Ermengol.
Santfeliuenc FC: Carlos,
Fabri, Alberto, Gerard Rovira (Arcos, 85'), Dani Ortiz, Joserra (Quiles,
88'), Tena, Maldonado (Jonhy, 54'), Josele, Gabri (De Sande, 67') i
Éric Pacheco (Jairo, 62').
Gols:
0 - 1, Éric Pacheco, 14'.
1 - 1, Ermengol, 75'.
1 - 2, Jairo, 90'.
Àrbitre: Calderiña Pavón, la
seva actuació va ser correcta. Targetes grogues els asconencs Sergi
Grau, Gabernet, Gerard Roigé, Edgar i Adrià; i els santfeliuencs Éric
Pacheco, Arcos i Gabri.
Quadern de notes:
- Glòria als nostres herois. El Santfeliuenc ha pogut començar a escriure una cosa de valor incalculable.
- El gol de Jairo en el descompte va fer desbordar totes les passions.
- Espectacular celebració al final amb els jugadors que es van acostar a
la graderia per compartir la victòria amb els prop de 100 seguidors que
van acompanyar l'equip.
Gràcies, Santfe!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada