diumenge, 15 de maig del 2016

Comença l'espera. El Santfeliuenc necessitarà un ascens català a Segona B per continuar un any més a Tercera

PERALADA CF 0 ... SANTFELIUENC FC 0
ÀRBITRE: CARLOS FERRERO MANSILLA (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
ESTADI MUNICIPAL DE PERALADA
ASSISTÈNCIA: 400 ESPECTADORS: 
ÀRBITRE: CARLOS FERRERO MANSILLA (DELEGACIÓ BARCELONA)
MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 21 GRAUS

Punt final a la temporada 2015-2016. Punt final a la tercera temporada del Santfeliuenc en categoria nacional amb empat sense gols a Peralada en un partit de poc lluïment i marcat per les necessitats, la tensió i l'obligació de puntuar per no veure's abocat a l'abisme feréstec del dissetè lloc. I a partir d'ara s'inicia un període d'espera nerviosa però també esperançada. Els descensos del Pobla de Mafument i l'Olot condemnen al dissetè, Granollers, i al setzè, Santfeliuenc, al descens compensat. Ara bé, només que un dels quatre catalans classificats per a les eliminatòries d'ascens -Prat, Gavà, Europa i Vilafranca- acosengueixin pujar, el Santfeliuenc recuperarà la plaça a Tercera. Cal, doncs, esperar i posar-nos la samarreta de quatre equips que jugaran també per la samarreta del Santfeliuenc. La història està del nostre bàndol: en l'històric de promocions almenys un equip català ha pujat sempre.

Calia provar-se en un camp talismà però en el partit més exigent. El Santfeliuenc va sortir amb decisió i les primeres temptatives ofensives van tenir clar color blanc-i-blau. La més calent en una assistència de Joserra a la qual Èdgar Mayor no hi va arribar. Éric Pacheco per bandes desbordava però gairebé sempre va caure en les xarxes del fora de joc. El Peralada va anar despertant i al minut 20 un xut potent de Xavi Ferrón des de l'àrea gran va sortir desviat. El Santfeliuenc va recular i el Peralada va carregar el seu joc pel costat dret de l'atac amb contundència. Les arribades de Xavi Ferrón i alguna genialitat que es va treure de la xistera Marc Mas van arrencar les primeres pors. La millor per als empordanesos precisament del màxim golejador de la Tercera quan en una gran acció individual va rematar un pèl desviat. Els blanc-i-blaus van passar alguns moments de dificultats però també van saber refredar el joc i fins i tot Éric Pacheco va tenir la seva quan es va desfer del seu marcador i va coonectar xut potent es va anar per damunt del travesser. Va ser l'acció que marcava el punt final del primer acte.

Quaranta cinc minuts al rebost finalístic per jugar-se el ser o no ser. El jove Guille Sarmiento demanava permís per a demostrar que el seu desacomplexament podia conduir a una terra promesa. Al Nou Sardenya l'Europa dominava al marcador. Massa tensió, masses pensaments acumulats que no permetien pensar amb fluïdesa. Sarmiento va tenir la primera opció al minut 48 en una pilota que li va caure a les espatlles. Els minuts passaven i el gol del Granollers posava una nota amenaçadora. El Peralada dominava sense convicció i el Santfeliuenc mirava de cuidar el punt sense renunciar als tres i sense suïcidar-se. Al minut 65 Sergio García de falta en posava el cor a mil per hora però Santi, que ha fet un final de lliga magnífic, blocava amb seguretat. A la sortida d'un córner el Santfeliuenc la va tenir en una xilena de Dani Ortiz que demanava gol però que no ho va ser. Al minut 70 la temperatura va pujar uns quants graus. El local Zou es llançava a terra simulant una agressió i l'àrbitre el va enviar al vestidor. Amb la inferioritat dels locals el matx cobrava una nova dimensió. Tanmateix els locals no van acusar gaire el jugador de menys. Un gol de l'Europa posava tranquil·litat als cors. Éric Pacheco no aguantava al camp i el 83 va veure la segona groga. Però l'empat no era suficient per burlar les terribles conseqüències de les compensacions. El Santfeliuenc no podia i els locals rebien la millor notícia: l'empat del Júpiter a Manlleu el redimia de qualsevol contingència. A l'heroica, una cavalcada per banda dreta de Guille Sarmiento no va trobar rematadar. S'esvaïa l'última de l'última. El xiulet final donava la permanència als locals i començava l'hora de l'espera per al Santfeliuenc. Una espera que es resoldrà en dues setmanes... o en sis. Hem de creure-hi. La història està del nostre costat.

Peralada CF: Ureña, Zou, Mate, Sergi Murga, Botxi, Albert Moñino, Sergio García, Iván Fernández, Marc Mas, Xavi Ferrón (Joan Pons, 83') i Óscar Molina (Kike Sánchez, 61').
Santfeliuenc FC: Santi, Víctor Márquez, Alberto, Dani Ortiz, Joserra, Tena, Maldonado (Quiles, 72'), Álex Bolaños, David Toro, Èdgar Mayor (Guille Sarmiento, 46') i Éric Pacheco.

Àrbitre: Ferrero Mansilla, la seva actuació va ser correcta. Va mostrar targeta groga als locals Zou, Mate, Moñino, Iván Fernández, Kike Sánchez, Arnau Sala i Xavi Punsí; i als santfeliuencs Èdgar Mayor, Joserra, Víctor Márquez, Tena i Éric Pacheco. Va expulsar el local Zou (dues grogues, 68') i Éric Pacheco (dues grogues, 83')

Quadern de notes:
- Punt final a una temporada en què el Santfeliuenc ha anat de menys a més i ha completat una molt digna segona part de lliga. Les reflexions han d'arribar quan passin uns dies i tinguem el desenllaç.
- Un ascens. Això és el que necessita el Santfeliuenc per continuar a Tercera. Demà a les cinc de la tarda coneixerem els rivals dels nostres quatre representants. 
- No ens hem d'ensorrar perquè demà copsem als mitjans de comunicació que el Santfeliuenc ha descendit. Queda molta teca i hem d'estar convençuts que continuarem a Tercera.
- Felicitem al Peralada per la seva permanència que segella una excel·lent segona volta. I censurem el comportament d'algun futbolista verd-i-blanc que no va saber celebrar l'èxit merescut del seu equip.